Category Archives: Internet

Els equilibris de la censura xinesa

Sovint els bloggers més actius, alguns periodistes i molts advocats i activistes són convidats a la Xina a prendre el té per la policia local, la ciber-policia o qualsevol altre persona ‘representant’ l’autoritat central. De té, segurament en prenen, per cortesia, però la visita acostuma a anar més enllà i serveix d’intimidació. Amb una mica de fortuna, les cares llargues dels policies forçaran a què el convidat deixi la subversió i entri en raó. Ai Weiwei tenia sempre la tetera preparada perquè de visites n’havia rebut moltes, però el format poc ortodoxe de les seves crítiques a l’autoritat l’havien permès seguir viatjant i expressant, a través de l’art, la discomformitat… Això fins el dia de la seva desaparició, de la qual ja en fa més d’un mes.

Protesta per la detenció d'Ai Weiwei a la Tate Gallery de Londres, on exposa una de les seves instal·lacions

De la detenció d’Ai n’han parlat els mitjans de comunicació d’arreu que han aprofitat per recuperar la vil·lificació de la Xina: el no respecte als drets humans, la manca de llibertat d’expressió, la repressió religiosa, la intolerància del pensament alternatiu… A partir de la detenció d’Ai han sortit a la llum d’altres casos, com el de Wen Tao, o dels fidels protestants que no van poder celebrar la Pasqua. Tot plegat, en una acció molt periodística (la d’etiquetar fenòmens) ha servit per parlar “d’una onada de repressió contra la dissidència a la Xina”. Aquesta és una part de la fotografia, però passat el Photoshop i si reescalem la imatge, hi veurem més que només la repressió.

Per poder reprimir hi ha d’haver un espai, encara que opressiu, per a la dissenció. En Manel Ollé ens recorda que el més interessant dels mitjans de comunicació a la Xina avui en dia no és la censura, sinó tot allò que passa més enllà de la censura. Avui en dia els xinesos gaudeixen d’una llibertat (tutelada) que mai no havien tingut abans i, precisament perquè hi ha qui l’exerceix, a risc de ser perseguit, cada dia s’amplia l’espai disponible per a dissentir. L’home que va concebre Sina -i més tard Sina Weibo-, Charles Chao, un dels grans empresaris d’Internet a la Xina, reconeix a la revista Time (que l’ha designat una de les 100 persones més influents) que practiquen la censura, però que la realitat és que els serveis de microblog xinesos són avui en dia l’àgora de lliurepensament més gran del país. Ai Weiwei, a més d’artista, era molt actiu a la xarxa, darrerament a twitter, però abans, fins el 2009 (i paradoxalment) a Sina.

La premsa xinesa ha passat de refiló per la noticia que ha copat la premsa internacional. Un editorial del Global Times, diari oficialista i ultranacionalista, és la major referència a la detenció d’Ai… i de fet té sentit, si pensem que el diari té com a públic objectiu sectors ‘internacionalitzats’ de la societat xinesa. De nou, però, mirar el Huanqiu Shibao en exclusiva és perdre de vista que, malgrat la repressió, existeix una relativa pluralitat. Sorprenentment l’altaveu escrit del Comitè Central, el Renmin Ribao (el Diari del Poble) ha publicat aquesta setmana un interessant comentari en què fa una crida imprecisa a acabar amb la intolerància i acceptar el pensament ‘heterogeni’. No és un comentari revolucionari, però sí indicador de la tensió que viu la Xina en un moment en què es prepara per un canvi ‘dinàstic’, és a dir, el relleu de Hu Jintao al poder el 2012. Hi ha dos pols, un de més classicista i un de més reformista, i cal anar agafant posicions.

Conseqüència d’aquesta tensió, només aparent i no publicitada, és l’enduriment del raser amb què es medeix el límit d’allò que està permès dir i d’allò que no ho està. Ai, fins ara tolerat, i com deia el Huanqiu Shibao, ara està fora del límit, com també aquells que van intentar posar en marxa una ‘revolució de Gesamí’.

Ara bé, aquestes disquisicions i batalles de les quals els periodistes en fan notícia de la grossa no són el safareig de la majoria de famílies xineses (és clar, perquè la majoria ni ho coneixen). Però també perquè com en tants d’altres moment de la història universal el pragmatisme del dia a dia (el de l’avui estic millor que ahir, i demà millor que avui, el del creixement de l’economia i el de les noves oportunitats) ho supera tot. I per això, els 450 milions d’internatutes i els 1.000 milions de telespectadors xinesos no veuen en aquesta repressió un efecte directe en el seu dia a dia. I aquí radica ‘l’èxit de la censura’: en què l’aparença de llibertat supera la veritable mancança. Ara bé, què passa quan la censura arriba als espais on veritablement es concentren les masses i afecta allò que és realment popular?

L’entrada original d’aquest post apareix al blog http://futurasia.net/japanmedia.